Gebre. 2003

gebre-personatges-obres

CATALÀ En l’habitació d’una casa perduda enmig de la neu es troben Clara i Roser. Clara no vol fer el que Roser vol que facin. Però potser canviï d’opinió. Marina arriba en un mal moment per saludar i visitar-les. Ni la Roser ni la Clara saben dir qui és la Marina. La Marina no és qui sembla. El que volia fer la Roser potser no està tan lluny d’aconseguir-se, només caldrà canviar algunes actituds. Tot el que havia de passar potser, de fet, ja ha passat. Roser pateix amnèsia. Clara pateix insomni. Sota aquests paràmetres és difícil dir si les coses passen de debò o són imaginades. Es cometrà o s’ha comès un assassinat. No en sabem la víctima. Alguna d’elles no sap qui és la víctima. Només un regressió ens pot explicar la veritable naturalesa d’aquesta relació malsana entre les tres dones: Marina, Clara i Roser.

ESPAÑOL En la habitación de una casa perdida en medio de la nieve se encuentran Clara y Roser. Clara no quiere hacer lo que Roser quiere que hagan. Quizás cambie de opinión. Marina llega en un mal momento para saludar y visitarlas. Ni Roser ni Clara saben quién es  Marina. Marina no es quien parece. Lo que quería hacer Roser quizás no está tan lejos de conseguirse, sólo habrá que cambiar algunas actitudes. Todo lo que tenía que pasar quizás, de hecho, ya ha pasado. Roser sufre amnesia. Clara sufre insomnio. Bajo estos parámetros es difícil decir si las cosas pasan de verdad o son imaginadas. Se cometerá o se ha cometido un asesinato. No sabemos la víctima.  Sólo un regresión puede explicar la verdadera naturaleza de esta relación malsana entre las tres mujeres: Marina, Clara y Roser.

GEBRE en català          (sol·licitar arxiu de text per email.)

Estrenada novembre 2003 Vilafranca del Penedès.

Intèrprets: Roser Blanch Clara Cols Marina Mestres

Text, direcció, escenografia, espai sonor i il.luminació: Jordi Casanovas

Regidoria: Xavier Vallès

Construcció escenografia: Santi Casanovas

Tècnic il·luminació Fernando Portillo