lena-woyz-personatges-obres

LENA WOYZECK, en aquesta ocasió, és una noia que treballa de caixera en una franquícia de menjar ràpid. Fa totes les hores que pot per pagar-se una vida precària al costat de la seva parella, el Marc. El Marc no treballa, és ingenu, innocent i massa ociós. Lena Woyzeck també ha acceptat seguir unes proves mèdiques a canvi de rebre diners. Lena comença a veure que les coses i que el món no van com haurien d’anar.

Mentrestant, alguns intel·lectuals valoren que la gent sense formació, poc cultes, viuen vides menys virtuoses. La por plana per sobre dels personatges així com ho fa sobre nosaltres mateixos. Por a la natura, por a la rebel·lió, por al veí, por a ser abandonats.

LENA WOYZECK és una reescriptura a partir d’aquest mite entorn de l’esquizofrènia i la responsabilitat civil, WOYZECK de Georg Buchner, ens serveix per parlar de nou sobre les pors i frustracions més contemporànies. Una tragèdia, també, massa comuna en els nostres dies.

Buchner ens va deixer una magnífica obra a partir d’una notícia real. Ens hem quedat amb aquest mite, amb part de la seva estructura i li hem donat una volta. No és el Woyzeck de Georg Buchner, ell no en té cap culpa, ell ja va fer bé la seva feina.

Nosaltres necessitem parlar de la nostra època i ens encanta el mite de Woyzeck, per això l’hem situat a dia d’avui, en un Pans & Company i enmig de les pors i els dubtes de la nostra més actual societat. Les nostres creences i el que busquem a la vida són ben diferents que les de fa doscents anys, d’aquest contrast també en podrem les eines necessaries per poder dibuixar el món que vivim.



LENA WOYZECK català       (sol·licitar l’arxiu del text per mail)


“Georg Büchner era un nihilista radical i el seu Woyzeck un udol infrahumà –un Munch fet lletra– des d’un pou fosc. El sistema sap com proveir-se de les víctimes necessàries perquè l’engranatge d’explotació funcioni. Canvia el discurs, les formes d’opressió, però la relació de poder segueix una pauta invariable a través de les dècades, les revolucions i contrarevolucions. Per a un dramaturg és relativament fàcil apropiar-se del personatge i portar-lo a la seva realitat. La versió femenina ressuscitada per Jordi Casanovas, Lena Woyzeck, és un ésser tan alienat com el seu ancestre dramàtic. Un treball miserable, una vida assetjada per la bogeria i uns sentiments entregats a la persona equivocada, tot i que en el Woyzeck de Büchner l’amor encara és un últim refugi. El pessimisme de l’autor alemany és més directe. Casanovas accepta la sofisticació de les estratègies del seu segle i introdueix l’ham de la felicitat i els seus placebos químics. Büchner parlava de moral per omplir les boques dels amos. Casanovas democratitza la hipocresia de les grans paraules per mostrar com s’ha buidat el seu significat.”
Juan Carlos Olivares, Avui 13.11.08