julia-personatges-obres

CATALÀ
Júlia és una estrella del rock. Júlia mai ha volgut ser una estrella del rock. Júlia volia destruir totes les estrelles del rock. Tanta poca gent entén què pensa ara Júlia que probablement el primer que li mostri estima rebrà la recompensa del seu amor. Tanta poca gent entén què pensa ara Júlia que segurament tots diran que s’ha tornat boja. JULIA SMELLS és un muntatge original de Jordi Casanovas inspirat en el mite de la SENYORETA JULIA d’August Strindberg i la vida, o potser mort, de Kurt Cobain, el líder de la banda NIRVANA. Un text al voltant del valor de l’èxit, de la fama i del reconeixement social que cada vegada més joves, i no tan joves, semblen necessitar per considerar que la seva vida és plena.

ESPAÑOL
Julia es una estrella del rock. Julia nunca ha querido ser una estrella del rock. Julia quería destruir a todas las estrellas del rock. Tan poca gente entiende qué piensa ahora Julia que probablemente el primero que le muestre estima recibirá la recompensa de su amor. Tan poca gente entiende qué piensa ahora Julia que seguramente todos dirán que se ha vuelto loca. 
JULIA SMELLS…La señorita Julia de August Strindberg y en la vida, o quizás la muerte, de Kurt Cobain, el líder de la banda Nirvana. Un texto en torno al valor del éxito, de la fama y del reconocimiento social que cada vez más jóvenes, y no tan jóvenes, parecen necesitar para considerar que su vida está llena. 


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


DEMASIADO JOVEN PARA MORIR CRITICA DE TEATRO
«Julia Smells» Texto y dirección: Jordi Casanovas. Escenografía: Xarli. Música: Enric Gómez. Intérpretes: Mia Esteve, Ruben Ametllé, Patricia Bargalló. Grec´09. Espai Lliure, 16-VII
SERGI DORIA
En poco más de un bienio, Jordi Casanovas ha puesto sobre los escenarios cuatro textos: «City/Sim City», «La Ruïna», «La Revolució» y «Julia Smells like teen spirit». La influencia de los videojuegos como vector social, la precariedad económica juvenil, la sociedad del simulacro y ahora la celeridad de la fama que convierte a sus perseguidores en seres para la muerte han cimentado la evolución creadora de este solvente autor y director. Julia Smells (Mia Esteve) es una estrella del rock cuya ascensión fulgurante ha convertido en un icono que escucha ya los clarines del miedo escénico. Como aquella canción, Julia es ya «demasiado vieja para el rock and roll y demasiado joven para morir». Su decadencia todavía se mantiene en privado hasta que Jan (Ruben Ametllé) y Cris (Patricia Bargalló) le visitan para formar parte de su banda. Ambos son músicos y fans de Julia pero, aspiran sobre todo, a compartir podio con ella. El cebo de la fama sacaría a Jan del sombrío parking donde garabatea canciones que nadie escucha y Cris podría dar a conocer su pericia musical, sucediendo a Julia en el estrellato. Jordi Casanovas, que es una promesa teatral que prefiere la maduración creativa que dan los años al éxito precipitado, proporciona en «Julia Smells» una reflexión sobre la función de los ídolos demasiado jóvenes y la sobrecarga moral de las plegarias atendidas que los acaba matando. Acuden a la memoria «Eva al desnudo», la figura de Kurt Cobain, la muerte reciente de Michael Jackson y todos esos homínidos de la Telebasura Triunfante que prefieren la fama rápida y el dinero a cubrir las etapas de la personalidad. Con «Julia Smells», Jordi Casanovas se dirige a los jóvenes en su propio lenguaje. Una pieza oportuna y pedagógica.

L’OMBRA ALLARGADA DE KURT COBAIN

En només tres anys ha estrenat set obres. Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha deixat de ser un emergent per convertir-se en un autor d’estrenes esperades amb expectació. Després de l’esplèndida La revolució, ha debutat al festival Grec amb Julia Smells, un thriller psicològic que aborda la caiguda d’una estrella del rock i l’obsessió d’una generació per conquistar la fama deixant de banda els principis ètics més elementals. L’obra no pot ser més oportuna. Dies després de la mort de Michael Jackson i amb el model d’èxit ràpid que ofereixen apostes com OT obrint-se pas entre els joves, Casanovas incideix a l’Espai Lliure en el problema de la substitució de valors com l’esforç per altres que porten al reconeixement social per la via fàcil. L’autor s’inspira en l’ascens i caiguda del líder de Nirvana, Kurt Cobain, i en el mite de La senyoreta Julia d’August Strindberg per construir una història de ficció desproveïda de qualsevol temptació documental. L’obra, escrita en català, usa l’anglès en les peces que els intèrprets canten en directe. Són temes nous, basats en el grunge i lligats a un drama que dibuixa el perfil d’una figura en crisi vital i d’idees. Julia Smells (Mia Esteve) és una estrella del rock que sorprèn en la seva aparició tant per la frescor de l’estil com per l’actitud. Sense voler-ho, aconsegueix que una legió de fans la idolatri i intenti imitar-la. Ningú vol entendre que està desequilibrada. Ha perdut la il·lusió per la música i les relacions amb el seu entorn cada vegada són més agressives i complicades. Però els seus seguidors encara segueixen esperant més d’ella. Aquesta insuportable pressió l’obliga a aïllar-se en una casa. Hi van a una audició per incorporar-se a la seva banda Jan (Rubén Ametllé), frustrat treballador d’un pàrquing que busca la glòria a qualsevol preu, i la seva nòvia Cris (Patricia Bargalló), una admiradora incondicional de l’estrella. A poc a poc, els personatges descobreixen les seves cartes, immersos en un duel de rebuig i de seducció.

César López Rosell – El Periódico 21/07/2009