torneig-dramaturgiaSenyores i senyors, tenim més dramaturgs que mai al nostre país, i escriuen més obres que mai. Probablement, els seus millors textos. Sembla mentida. I n’estem contents. N’hem d’estar contents. És per això que ho volem celebrar. Competint. Donant valor al text. I fent-vos jugar a vosaltres, els espectadors. Vuit dramaturgs/ues lluitaran entre ells per guanyar el primer torneig de dramatúrgia catalana. N’hi ha molts que no hi són i que hi podrien ser. L’any que ve esperem tenir-los a la competició. Però tots els que participen són del millor que tenim.  Han disposat de dos mesos per escriure un text d’uns quaranta cinc minuts. Sense acotacions, sense necessitats tècniques. A cada combat hi haurà dos intèrprets, també primeres espases. Els actors que llegiran el text, el sabran el mateix dia. El públic haurà de decidir quin dels dos textos passa a la semifinal i, després, a la gran final del 28 de novembre.  Com al tennis, això és un màster de dramaturgs. Un joc dirigit per Jordi Casanovas. Veniu a escoltar els textos. Us ho passareu bé. I haureu de votar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Punt i (gran) final per un combat teatral

El guanyador del Primer Torneig de Dramatúrgia es decideix avui entre Jordi Galceran i Cristina Clemente

GIRONA | ALBA CARMONA 

A aquestes alçades del joc, ja hi ha totes les cartes sobre la taula. El primer Torneig de Dramatúrgia Catalana, el diabòlic experiment orquestrat per Jordi Casanovas amb la complicitat del festival Temporda Alta, acaba avui amb una gran final que enfrontarà els textos dels dramaturgs Cristina Clemente i Jordi Galceran.
Serà a partir de les vuit, a la sala La Planeta de Girona, quan els actors Rosa Renom, Lluís Soler, Francesc Albiol i Pere Arquillué posaran el punt i final a l’experiència amb la lectura dels textos d’aspirant i mestre, La nostra Champions particular i El crèdit, de Clemente i Galceran respectivament.
El camí fins a la gran final d’aquest combat lúdic que ha enfrontat vuit de les millors plomes de la fèrtil dramatúrgia catalana va começar el 3 d’octubre i ha donat moltes sorpreses. La mecànica del joc era senzilla: quatre eliminatòries enfrontarien un aspirant al títol, una jove promesa del teatre, amb un mestre, un autor i solvència contrastada.
Els participants tenien dos mesos per escriure un text de 45 minuts sense acotacions; simplement amb dos actors sobre l’escenari, que no es coneixerien fins al mateix dia de la lectura. Després de sentir els textos i sense saber-ne l’autor, el públic havia d’escollir.
La primera ronda va deixar quatre guanyadors -el mèrit dels quals va ser recompensat amb un cistell d’embotits- i una conclusió: el teatre està en crisi perpètua, però té corda per estona. I és que, dels quatre aspirants al títol, tres van aconseguir passar de ronda: van ser Pere Riera, que va derrotar Josep Maria Benet i Jornet; Llàtzer Garcia, que va destronar Pau Miró, i la pròpia Clemente, que va vèncer Sergi Belbel. L’únic veterà que va sobreviure a l’embestida de la nova generació va ser Galceran, guanyador de la quarta eliminatòria per davant de Guillem Clua.
La segona ronda va arribar el 14 de novembre, i aquest cop, si bé el públic ja coneixia de qui era cada peça, un canvi d’actors va insuflar nova vida als textos concursants. En la primera semifinal, el relat de tota una vida de Clemente se la va jugar amb el Red Pontiac de Riera. En la segona, la Vida i Mort d’un Talp de Garcia no va poder amb la juguesca per aconseguir un crèdit de Galceran.
Ara, amb un cistell de bolets que els acredita com a finalistes, tornen avui a la Planeta per jugar-s’ho tot. Casanovas i l’organització del festival esperaven que la competició continués l’any que ve. Veient l’èxit d’enguany (ja no hi ha entrades per a la final), és evident que no cal que pengin els guants.

Ara TORNEIG 1 crònica
La Vanguardia TORNEIG 1 crònica
Elpunt TORNEIG 2 crònica
ElPeriodico TORNEIG 3 prèvia
La Vanguardia TORNEIG 3 crònica
Ara TORNEIG 3 crònica
Elpunt TORNEIG crònica