idiota-personatges-obres

SINOPSI
Un home es presenta a unes remunerades proves psicològiques. El que ell pensa que serà una manera fàcil i senzilla d’aconseguir els diners que necessita per resoldre els seus problemes econòmics es convertirà en una autèntica trampa. Una atractiva psicòloga li formularà preguntes i enigmes que el posaran nerviós i que l’obligaran a treure el millor de si vol evitar el fatal final.

SINOPSIS
Un hombre se presenta a unas remuneradas pruebas psicológicas. Lo que él piensa que será una manera fácil y sencilla de conseguir el dinero que necesita para resolver sus problemas económicos se convertirá en una auténtica trampa. Una atractiva psicóloga le formulará preguntas y enigmas que le pondrán nervioso y que le obligarán a sacar lo mejor de si para evitar el fatal final.

Cartell_Idiota_Parella_A3_02-mini                      idiota                         Cnt6I-OW8AA0zub

108.jpg


Montaje MADRID.

El Pavón Teatro Kamikaze. 8 de septiembre de 2016.

http://teatrokamikaze.com/programa/idiota/

FICHA ARTÍSTICA Y TÉCNICA

De Jordi Casanovas
Dirección Israel Elejalde
Intérpretes Gonzalo de Castro y Elisabet Gelabert
Escenografía Eduardo Moreno
Iluminación Juanjo Llorens
Sonido Sandra Vicente (Studio 340)
Vestuario Ana López
Vídeo Joan Rodón
Ayudante de dirección Pablo Ramos
Dirección de producción Aitor Tejada y Jordi Buxó
Una producción de Israel Elejalde, Kamikaze Producciones y Buxman Producciones.

SOBRE LA OBRA

Después de montar Sótano, de Benet i Jornet, mi primera experiencia como director, me puse a buscar textos para volver a dirigir. El proceso de búsqueda es para mí uno de los momentos fundamentales de la creación. Como actor, siempre he intentado, en la medida de mis posibilidades, hacer aquello en lo que creía, textos que provocaran en mí una zozobra, que me hicieran preguntas, que supusieran un reto. El teatro es una forma de ganarme la vida, por supuesto, pero es sobre todo una forma de ver la vida. Si como actor es un pilar fundamental esa identificación, como director es absolutamente vertebral. No podría dirigir nada que no me provoque la sensación de desafío”.

De este modo descubrió Israel Elejalde Idiota, el libreto con el que aborda su segundo montaje como director. Firmado por Jordi Casanovas, una de las voces más interesantes de la escena española contemporánea, Idiota propone un juego perverso que logra trasladar al espectador de la comedia al thriller psicológico más inquietante sin apenas pestañear.

Un hombre se presenta a unas pruebas psicológicas remuneradas. Lo que aparenta ser una manera sencilla de conseguir el dinero que necesita para resolver sus problemas económicos, se convertirá en una auténtica pesadilla de la mano de una atractiva psicóloga, quien, a través de preguntas y enigmas, le obligarán a dar lo mejor de sí si quiere evitar un fatal final.

Para Israel, el protagonista de tan cruel experimento no podía ser otro que Gonzalo de Castro. “Necesitaba a un actor muy bueno que tuviera esa ductilidad para ser capaz de pasar de la comedia al peligro más extremo. Y ese era Gonzalo”. Por su parte, Elisabet Gelabert, actriz habitual de la familia Kamikaze, será la responsable de dotar de credibilidad y solidez a la implacable psicóloga alemana que pone en jaque al idiota protagonista”.

Una estética cinematográfica, muy cercana a la novela gráfica, servirá para poner en pie esta singular propuesta escénica, tan hilarante como inquietante y llena de intriga. Un montaje sobre la capacidad de sufrimiento del ser humano, que el propio director introduce como: “dos actores, un texto. La luz se enciende. la vida fluye. Riamos a carcajadas, sorprendámonos, angustiémonos, reflexionemos juntos. Eso es Idiota“.

Israel Elejalde.


MUNTATGE BARCELONA.



Escrita i dirigida per: Jordi Casanovas Intèprets: Ramon Madaula i Anna Sahun Adjunt de direcció: Marc Angelet Vestuari: Irantzu Ortiz Escenografia: Enric Planas So: Damien Bazin Vídeo: Joan Rodón Direcció Producció: Carles Manrique (Velvet Events) Distribució: Elena Blanco (Magnetica Management)

PRODUCCIÓ: Sala Muntaner



Després de la seva llarga i reeixida aventura teatral catalana, el dramaturg Jordi Casanovas torna a l’estil dels inicis: pocs personatges, intriga i contemporaneïtat. Un home arruïnat pel karaoke que regentava, endeutat, en plena crisi econòmica, descobreix que hi ha una convocatòria per fer unes proves psicològiques molt ben remunerades. Això li permetria guanyar molts diners i solucionar els seus problemes econòmics. S’hi presentarà. És un home endeutat que protagonitza una comèdia que és un thriller o un thriller amb força tocs de comèdia. L’experiment psicològic està certament molt ben pagat però li presentarà sorpreses que no esperava. Es un experiment misteriós que dirigeix una psicòloga força atractiva, però molt refinadament cruel. A cada prova ella li recorda que calia haver llegit abans el full d’instruccions. Les proves són difícils, perilloses i humiliants. Ella és un personatge inquietant que es mou per interès professional: vol confirmar una hipòtesi sobre la conducta humana i res l’aturarà. Ella és la que dirigeix el joc, l’home és la víctima de la seva ambició. De seguida veurem la seva sorpresa davant de les proves i s’espanta d’allò més en mans d’aquesta psicòloga freda, seca, que només vol aconseguir el seu objectiu, que el test surti bé. L’espectacle, de 80 minuts, té molt de comèdia però a mesura que avança, el thriller psicològic va agafant protagonisme. Ramon Madaula és un actor excel·lent sempre i aquí ho demostra una vegada més, amb una expressivitat subtil que atrapa. Ella és Anna Sahun, perfectament en la seva posició de domini sobre el pobre aspirant a guanyar la prova i els diners que li solucionarien la vida. Entre el thriller i la comèdia, “L’Idiota” és un espectacle que enganxa, que no et permet distreure’t i que en sortir del teatre, encara hi penses una estona. Serà un llarg èxit. 
Jordi Casanovas torna al seu estil dels inicis – Maria José Ragué


HUMOR NEGRE SOTA PRESSIÓ –  Christian Machío

Segurament al cap de pocs minuts d’haver començat la funció d’Idiota, de Jordi Casanovas, molts espectadors establiran alguna connexió més o menys encertada amb El Mètode Grönholm (2003) o, encara més, amb Paraules Encadenades (1995).

Acceptem aquest fet com a inevitable en tant que som davant d’un exercici teatral galceranià, on els personatges juguen al mateix temps que ho fa l’espectador. Però acceptem també que quan Galceran va tenir el seu èxit més internacional ja feia anys i panys que aquesta combinació de thriller, terror, humor negre i joc de lògica pujava als escenaris, sobretot anglosaxons. I a casa nostra el propi Jordi Casanovas en té antecedents d’èxit com Un home amb ulleres de pasta (2010) o Les millors ocasions (2002).

No obstant, a Idiota no som davant d’un “whodunit” (el Cluedo de tota la vida) sinó d’un “mind bender”, una posada a prova de la nostra capacitat de raonament i ús de la lògica de les que, com ens acostuma a passar sovint, traiem el millor partit quan som sota pressió. Una pressió extrema en el cas del protagonista.

Ramom Madaula interpreta un pare de família propietari d’un ruïnós bar karaoke, que accepta sotmetre’s a unes proves psicològiques a canvi d’un maletí amb els diners suficients per resoldre la seva vida i la dels de casa. I amb això n’hi ha prou i de sobres per construir un artefacte sense fissures que dignifica el teatre de gènere sense necessitat de pedants justificacions. Hi ha missatge, sí. Però no embafa i, de fet, s’integra al joc amb picades d’ullet intencionadament òbvies.

Casanovas és implacable en el diàleg. Rèpliques precises de ritme àgil. De seguida anem per feina, sense floritures ni prolegòmens. I el públic queda enganxat amb una brillant arrencada de pura comèdia, on tant Madaula com Anna Sahun, la psicòloga al càrrec de la prova, demostren una química imprescindible per arribar a la meta sense caure al pou, augmentant la tensió i la negror del joc a mesura que la fitxa avança caselles. La gent deixa de riure en sec i Casanovas ens porta per allà on vol. I deixin-se portar perquè el guia es coneix molt bé el camí.


El método Casanovas – Carles Armengol Gili

Es inevitable ver el último estreno de Jordi Casanovas cómo si fuera la última pieza escrita por otro Jordi, en este caso el inefable Galceran. La situación, los diálogos picados e ingeniosos, los giros argumentales… todo son elementos que ya hemos visto en otras obras, como por ejemplo Paraules encadenades o El mètode Grönholm. La particularidad de esta pieza es que el tema principal, que evidentemente no revelaremos, se resume en la frase final, tal como si fuera un chiste o una broma de mal gusto… No es lo más afortunado de la función, a pesar de que causa su efecto… Para mí este tipo de obras triunfan sobre todo por el ingenio con el que van abriendo camino durante toda la función, creando un suspense que sacude al espectador cuando quiere y cómo quiere.Ramon Madaula y Anna Sahun sirven el plato con buena química y con toda la profesionalidad a la que nos tienen acostumbrados. Recomendable, sin ningún tipo de duda, para todos aquellos a los que les gusta dejarse sorprender y para todos los que añoran al Galceran de la primera época, o al mismo Casanovas de Les millors ocasions o Un home amb ulleres de pasta.


Los límites del ser humano – La comedia negra ‘Idiota’ triunfa en la sala Muntaner

CÉSAR LÓPEZ ROSELL / BARCELONA – MIÉRCOLES, 29 DE ABRIL DEL 2015

Jordi Casanovas vuelve a la senda del thriller y la comedia negra de sus inicios. Después del éxito de su trilogía sobre la identidad catalana, Idiota significa el retorno a una escritura que, como sucedió con Un home amb ulleres de pasta y Sopar amb batalla, marca el camino de su inconfundible sello personal. La fórmula vuelve a funcionar con la obra que se acaba de presentar, con gran éxito, en la Sala Muntaner.
La hilarante pero inquietante propuesta, llena de intriga, cuenta con dos intérpretes de tirón popular y acreditada solvencia artística como Ramon Madaula y Anna Sahun. El primero encarna al propietario de un karaoke arruinado que acepta presentarse a unas pruebas psicológicas a cambio de un maletín de dinero que puede resolver sus problemas de empresario autónomo hipotecado y los de su familia. Pero el experimento que cree que será un camino trillado se acabará convirtiendo en una pesadilla.

Sahun encarna con brillantez a la atractiva pero dominante psicóloga encargada de plantearle las preguntas que pondrán al protagonista al borde de su resistencia mental. Alemana por más señas, nacionalidad que corresponde al país dominante en las decisiones que nos afectan y que nos venden como únicas posibles, le planteará los diferentes enigmas del test. Implacable y cruel, someterá al encuestado a una gradual tensión con humillaciones incluidas que solo podrá superar si saca de dentro esa capacidad de concentración a la que somos capaces de recurrir en los momentos de mayor presión. Y eso es lo que trata de evaluar una prueba destinada a explorar los actuales límites de la explotación del ser humano por muy idiota que sea.

Casanovas consigue que el espectador sea partícipe, desde la butaca, de la resolución del cuestionario antes de que el cada vez más agobiado conejito de indias del experimento de con las respuestas que le pueden salvar de un final fatal. Las reacciones de un enorme Madaula, capaz de dar siempre con la medida de los más variados registros interpretativos, provocan las risas de la sala, pero poco a poco la fuerza de un thriller edificado sobre la agilidad y precisión de los diálogos y una ingeniosa carpintería teatral, acabará dominando en la trama. Una gran función que divierte pero que también invita a la reflexión.


Una intriga sobre l’home contemporani

Després de tancar la trilogia catalana amb ‘Vilafranca’, el dramaturg Jordi Casanovas planteja a ‘Idiota’ un interessant joc teatral – SANTI FONDEVILA Barcelona | Actualitzada el 08/05/2015 23:4
Després de tancar la trilogia catalana amb Vilafranca, el dramaturg Jordi Casanovas planteja a Idiota un interessant joc teatral amb un final que sorprèn, que altera el significat previ del títol i que aporta una connotació gens trivial a l’obra. Un text del qual no és bo explicar gran cosa per no trair la intriga que amaga. Només direm que Ramon Madaula interpreta el propietari d’un karaoke en hores baixes, amb una vida força normal -i això no vol dir bona-, que és elegit per una fundació per participar en un experiment psicològic molt ben pagat, que òbviament no revelarem. Anna Sahun és la psicòloga que el sotmet a un curiós interrogatori en el qual es barregen trets personals amb endevinalles com ¿quantes cireres queden en un cirerer que tenia cireres quan li prenem una cirera?

Casanovas, que ja ha escrit una trentena de títols, la majoria estrenats, mostra el seu bon estil i la seva habilitat en els diàlegs i el maneig de les situacions opressives, que ja van inspirar altres peces, com la seva primera trilogia sobre jocs ( Wolfenstein, Tetris,City/Simcity ). I també demostra que el seu teatre beu de la vida, s’inspira en el que passa a la societat i sovint té un contingut polític.

L’interès d’ Idiota per a l’espectador resideix tant a plantejar-se i resoldre els reptes lògics que la psicòloga proposa al subjecte d’estudi -ben bé com si estiguéssim en un programa de televisió-, com també les qüestions que no són tan explicites però que alimenten la intriga.

L’obra està servida per dos bons intèrprets. Madaula clava cadascuna de les seves interpretacions. Omple de veritat un perfil que exigeix contenció i atreviment. Pel que fa a Anna Sahun, potser per ordre del mateix Casanovas, imposta una exagerada fredor i una falta d’empatia que fan el personatge una mica monolític, tot i que encertadament antipàtic. L’obra funciona i serà un èxit.


CRITICS

“Idiota is a play impressively built and paced, a duel plenty of surprises….There is nothing random, nothing that smells as filling…everything sums up, everything has an echo, a key, with an ideological background that is a cruel and accurate metaphor of one of the many dark sides of our era”

Marcos OrdóñezEL PAÍS 9 september 2016

“Good idea, clever and well dialogued; not much more.  It is known that with good intentions is made the stone pavement of hell”

Javier VillánEL MUNDO 15 september 2016

“…a today’s theater for today, a theater that dissects the present to feed the critical capabilities of the spectator facing their historical and social circumstances.”

Álvaro VicenteMadTime 14 september 2016

“…a surprising show, irreproachable from all the angles, artistically of course, but also because the suggestive critical reflection that proposes on the human condition.”

Mario Martín LucasTRASLAMÁSCARA 13 september 2016

“A high quality theater aimed to make impossible avoid to repeat and repeat to the spectators who come to El Pavón, proposal after proposal, being sure that they will assist to a truly play that, as in ‘Idiota’ will conjugate the aesthetic beauty with essential questions about the human condition and the critical thinking.”

José-Miguel VilaDiariocrítico 10 september 2016

“This awesome text hides a trap after another…satire almost socio-politic or human-sociological.  One hundred layers and two hundred lectures…One can’t ask for anything else”

David García VázquezDesde el patio 7 september 2016

“Idiota” is one of those plays that remind me why I like theater, and why I like to write about theater

Julio BravoUna butaca con vistas 7 september 2016

“Ethic and greed mixed with a bad understood feeling of obedience to the authority or, even better, with a stupid feeling of always trying to satisfy the other’s expectations, make up an explosive cocktail that will fire the conflict and a lot of moral questions for attentive spectators.”

Miguel Pérez ValienteGLOSAS TEATRALES 4 september 2016

“We see the disgusting power, always dirty, of money, the abuse of an anonymous corporation over an unarmed individual, the tyranny of the small letter against the freedom to choose, but we can also see there at the bottom, that last trace of resistance where the abused dignity of humans beings hides by crouching”

Domingo Herráiz AmoresDe mis pasos en la tierra 2 september 2016

“IDIOTA rise the intensity and surprises.  IDIOTA is a good theatre exercise that will report fame and public to the new Pavón.  The first of many successes.  Follow closely these brave people”

Moisés C. AlabauEN PLATEA 1 september 2016

“We choose the easy way knowing that is really the hardest, or is it the contrary?  I guess that everything depends of our personality… In my case I have been kidnapped by a global message to which I tend to fall in love.”

J. Daniel Aragonés CuestaSurrealismo Subjetivo 30 august 2016

“…it proposes us how the society makes with us, …playing with the public at the same time to make them feel the pressure on the protagonist, under where we discover our mental faculties”

Enrique LázaroCover Set 30 august 2016


MONTAJE BUENOS AIRES.