Göteborg

GÖTEBORG

Una comèdia dramàtica escrita i dirigida per Jordi Casanovas. Amb Maria Molins i Roger Coma. Resta del repartiment en curs.

SINOPSI
La Paula truca al timbre del Sergi després de més de trenta anys sense veure’l. L’última vegada va ser en un viatge de final de batxillerat a Göteborg. Allà es van conèixer, es van enamorar... però mai s’ho van dir. Alguna cosa va passar aquella nit que els va separar per sempre. Ara, la Paula li proposa tornar simbòlicament a aquella nit, revisar qui eren, què volien ser, i què són realment avui: una escriptora d’èxit i un cirurgià obsessionat amb entendre l’amor des de dins. En aquest retrobament, s’embarcaran en una intensa disputa dialèctica sobre l’enamorament, l’amor, el desig, la passió i l’amistat. I entre records i revelacions, apareixeran els seus alter egos adolescents, els de divuit anys, per fer-los mirar de cara aquella nit que mai han oblidat i descobrir, al capdavall, què hi havia de màgic i què hi havia de veritat.

És possible decidir, voluntàriament, que et vols enamorar?
Una pregunta. Una nit. Una última oportunitat.

 

NOTA DE L’AUTOR

Si bé l’amor ha estat present de diverses formes en les meves obres —com l’amor maternofilial a Vilafranca o Pàtria, els amors folls i tòxics a Una història catalana o La dansa de la venjança, els mals d’amor a Un home amb ulleres de pasta, o els amors impossibles a Hey boy hey girl—, mai abans havia situat el concepte de l’enamorament al centre d’una peça teatral per poder-hi reflexionar a fons.

Vivim un moment de crisi del compromís, en què moltes dones i homes es pregunten per què costa tant iniciar històries d’estima en certa etapa de la vida. En aquest context d’individualitat extrema, proposo una parada amb dos personatges molt intel·ligents, reflexius i també divertits, per pensar què té de bo i de dolent estimar, viure o no en parella, cuidar algú o ser plenament independent.

Des de les tesis sueques —per això Göteborg— que afirmen que l’amor només pot néixer entre persones completament independents, fins a les que defensen la interdependència i el compromís com a base de la relació, els protagonistes aniran voltant sobre aquesta pregunta: és convenient enamorar-se?

Potser l’amor és una mena de patologia. Al cap i a la fi, sovint ens fa patir. Podem decidir quan enamorar-nos o desenamorar-nos per evitar perdre aquell esclat hormonal que ens condueix a una felicitat extrema?

Ella és una dona independent que ha optat per no tenir parelles estables, prioritzant la feina i la llibertat personal. Ell és un home que va creure haver trobat l’amor de la seva vida... fins que el van deixar. Tots dos estan disposats a qüestionar això que anomenem amor, però no poden oblidar que el moment més intens que han viscut mai va ser aquell viatge, quan en tenien divuit. Ara que en tenen cinquanta... poden tornar a sentir amb la mateixa intensitat? O és, simplement, impossible?