Monòlegs inclosos a l’espectacle I love TV, escrit per Jordi Casanovas i estrenat per la companyia Flyhard Theatre Company. Octubre 2004.
Aquests són tres monòlegs per a ser representats davant d’una càmera de vídeo. El resultat de la filmació es podrà veure per un aparell de televisió o per una pantalla projectada. Cada un dels actors parlarà molt suaument davant un micròfon.
1. El monòleg de la Mia, artista visual
Davant el micro, Mia, una noia vestida oportunament a la moda, amb un cert aspecte sinistre.
MIA
un dia vaig sortir per la televisió
en un reportatge sobre artistes emergents em dic Mia
tinc vint-i-tres anys i sóc artista visual.
un dia vaig sortir per la televisió
perquè entrevistaven joves artistes un dia em van trucar
em van trucar
hola, et volíem entrevistar per a un programa sobre joves artistes entrevistar per a un programa
jo, un cop, vaig escriure un poema sobre la televisió:
Mis muñecas me miran
Se acercan
Algunas andan sin piernas
Y otras andan sin cabeza
Se acercan
Y me piden
Que les encienda la tele
Algunas andan sin piernas
Y muchas de ellas sin cabeza
Les digo
¿Por qué ver televisión
Si no tenéis cabeza?
Todas mis muñecas
Se acercan
Algunas andan sin piernas
Y otras muchas sin cabeza
¿Cómo puedo convencerlas,
Si no tienen piernas
Ni cabeza,
De que antes de mirar
Deben encontrar su pieza?
devia ser un dimecres quan em van trucar
em van trucar
per primer cop un dimecres
havia sortit
un sopar
em van tornar a trucar
el dijous
em van tornar a trucar
(Pausa.)
d’artistes emergents
no n’hi deu haver gaires
i si n’hi ha
més val que em triïn a mi
i el meu art íntim i visceral.
sortir a la televisió
pot ser molt important
per a una artista emergent
per això em vaig preparar les respostes
vaig anar als Verdi
vaig fer un tomb per les galeries del Raval
i em vaig comprar l’últim llibre
del Ray Loriga
per poder-lo recomanar
(Pausa.)
també vaig trucar un amic un amic
que pinta stencils
stencils amb la cara del Clint Eastwood
perquè em donés la seva adreça web
els he portat
un dossier
amb la meva obra recent
un dossier
una sèrie de vídeos
on em vesteixo amb la roba de ma mare
i faig la vida de la meva mare
una sèrie de vídeos els he titulat:
Mater naturae
també vaig fer una sèrie
de vídeos conceptuals on em masturbava
però suposo que no els voldran
passar pel programa
hola
hola
em dic Mia
Mia Serrat
sí
sí
artista visual hangar
vint-i-quatre és clar
ja ho sabeu
m’agrada molt
el vostre programa
m’agrada
m’he preparat un dossier
un dossier d’obra meva
un dvd
el dossier és un dvd
un dossier perquè veieu
què faig
ah
no cal?
no cal
(Silenci llarg.)
perdona?
què has volgut dir?
és una pregunta?
m’has fet aquesta pregunta?
(Pausa.)
que quina seria per a mi una imatge de silenci?
De cop es gira cap a la càmera, mirant als ulls de l’espectador.
aquesta mala puta m’ha preguntat
que quina seria per a mi una imatge de silenci.
una imatge de silenci?
a qui se li acut fer aquesta pregunta
a una artista emergent?
a qui se li acut fer aquesta pregunta?
Deixa de mirar a càmera.
perdona, això és en directe?
no
gràcies
em permets?
vaig al lavabo
Es dirigeix a càmera.
on és el llibre?
on és el llibre?
tinc un llibre
un manual de definicions
d’obres conceptuals
un llibre nou
que m’he comprat
buscaré la paraula silenci
la paraula silenci
i li contestaré la merda de pregunta que m’ha fet
Deixa de mirar a càmera.
perdona
havia de…
ja saps
havia de
no res
m’has preguntat
m’has preguntat alguna cosa, oi?
ah sí
silenci
que quina seria per mi una imatge de silenci?
t’ho diré
(Silenci.) Es dirigeix a càmera.
les mirades en una taula davant l’última galeta embolicada del
Surtido Cuétara
Deixa de mirar a càmera.
un dia vaig sortir per la televisió
en un programa de noves tendències
amb artistes emergents
els meus amics em van felicitar per la meva intervenció
em dic Mia
tinc vint-i-quatre anys
i sóc artista visual.
Fosc.
2. El monòleg de l’Estel, la filla del professor
Davant el micro, l’Estel, una noia vestida formalment, ben pentinada. Tota l’estona mira a càmera.
ESTEL
em dic Estel Sitjà
tinc vint-i-dos anys
em dic Estel
perquè a la meva mare li agraden les estrelles
sóc filla d’un professor
que mai em va deixar veure la televisió
el meu pare ens va educar
a mi i a la meva germana
sense veure la televisió
llegíem
a les estones lliures llegíem
(Pausa.)
és així com aprendreu de la vida
la televisió no ensenya què és la vida
és per això que no coneixia Bola de Drac
no coneixia ni el Son Goku
ni el Tranks
ni la Bulma
ni el Crilin
ni el Follet Tortuga
perquè el meu pare no ens deixava veure la televisió
(Pausa.)
la televisió no ensenya res per la vida
però vaig aprendre a saber qui era qui
a la sèrie de Bola de Drac
gràcies als meus companys de classe
ja que a casa
tenia prohibit veure la televisió
(Pausa.)
era llavors
quan els meus companys de classe
em repetien
una vegada i una altra
tots els noms dels personatges de Bola de Drac
Goku
Crilin
Bulma
Vegeta
Follet Tortuga
(Pausa.)
com que sabien que no els coneixia
m’anaven repetint els noms dels personatges
mentre em pegaven a la cara amb una sabata
vaig memoritzar perfectament
tots els noms dels personatges
de Bola de Drac
gràcies als companys
que em pegaven a la cara amb una sabata
per no saber-me els noms
dels personatges de Bola de Drac
cap dels llibres
que el meu pare m’havia deixat llegir
cap ni un
parlava de nens pegant a la cara amb una sabata
i això em desconcertava
els llibres ensenyen a entendre la vida
tampoc n’hi havia cap que expliqués
quins eren els personatges
de la sèrie
de Bola de Drac
un dia em van dir que s’havia acabat
que s’havia acabat la sèrie
la sèrie de Bola de Drac de la qual jo
ja em coneixia tots els noms dels personatges
havia acabat
però em van dir que en començava una de nova
Musculator
(Pausa.)
demà comença Musculator
miraràs Musculator?
no ho sé
saps si ha sortit el llibre
dels personatges de Musculator?
vaig demanar al meu pare
al meu pare que era professor
que em deixés veure la televisió
per veure
per primer cop
la sèrie del Musculator
però el meu pare va dir que no que no
podia veure la televisió
que no aporta res de bo la televisió
i que ho feia pel meu bé
va ser llavors quan li vaig preguntar
al meu pare
al meu pare que era professor
si sabia dir-me els noms
dels personatges de la sèrie de Bola de Drac
i em va dir que no
(Pausa.)
jo vaig agafar
unes sabates que tenia
unes sabates de taló
i li vaig anar repetint
els noms dels personatges
de Bola de Drac
Goku
Crilin
Bulma
Follet Tortuga
Ten Shin Han
Cor Petit
Chaos
Son Goan
Vegeta
Cèl·lula
A-17
i també
Goku
Crilin
Bulma
Follet Tortuga
Ten Shin Han
Cor Petit
Chaos
Son Goan
Vegeta
Cèl·lula
aquell dia
el meu pare
el meu pare que era professor
i que no ens deixava veure la televisió
no va posar cap pega perquè la veiés
(Pausa.)
vaig engegar-la
i llavors vaig poder veure
el primer capítol
de la sèrie Musculator
Fosc.
3. Monòleg d’en Joan, qui no és independentista
Davant el micro, el Joan, un noi força tímid. No mirarà mai a càmera.
JOAN
em dic Joan
tinc vint-i-cinc anys
tota la vida he viscut a Vilafranca
i gràcies a la televisió
no sóc un independentista
de petit tenia
estelades penjades a l’habitació
però a la televisió
hi mirava McGiver
(Pausa.)
també discutia
amb els nens xarnegos
que Catalunya
havia de ser independent
però m’agradaven molt
les sèries de dibuixos
dels Estats Units
de Txecoslovàquia
i del Japó
és molt fàcil
ser independentista a Vilafranca
perquè és el que pensa la majoria
(Pausa.)
però gràcies a la televisió
ara no sóc un independentista
una de les sèries
que més m’agradava
era McGiver
per això
de gran
jo volia ser inventor
o creatiu
perquè m’agradava la manera de fer
de McGiver
fins i tot
algú em va dir
que McGiver
tenia avantpassats catalans
(Pausa.)
sempre hi ha algú
que busca avantpassats catalans
als personatges famosos
la televisió em va ensenyar moltes coses
quan era petit
a saber triar què volia
triar els grups que m’agradaven
i els que no
Nirvana
Depeche Mode
New Kids on the Block
o Led Zeppelin
si m’hagués quedat
amb la música del meu poble ara només podria xiular
la melodia dels figuetaires
de fet, ningú
de la cultura catalana
m’ha ensenyat
a crear-me un criteri propi
només m’han obligat a llegir
Josep Maria de Sagarra
(Pausa.)
en canvi, la televisió
m’ha permès fer-me preguntes
jo de petit
pensava que els catalans
érem especials
i que per això
havíem de ser independents
però fa cinc anys
va començar
el programa Gran Hermano
i vaig veure
que els meus veïns eren igual d’imbècils
com els de Gran Hermano
(Pausa.)
quin sentit tenia lluitar pels veïns?
és per això que
la televisió em va salvar
de ser un independentista
la veritat
és que
de petits
a la classe
tots volíem ser com els almogàvers
per rebentar el cap als estrangers
i recuperar el nostre imperi
però
un dia
McGiver va fer alguna cosa
només amb un paper de xiclet
unes alicates
i una pila de volt i mig
(Pausa.)
gràcies a la televisió
ara m’agradaria ser
com McGiver
1. pels invents que feia
2. perquè salvava gent
(Pausa.)
McGiver
era un bon exemple
per als nens
molt millor exemple
que els conqueridors catalans
(Pausa.)
jo després intentava
crear invents
amb coses velles
que em trobava a casa
perquè tenia ganes de ser
com McGiver
em dic Joan
i tinc vint-i-cinc anys
tota la vida he viscut a Vilafranca
i, malgrat això,
gràcies a la televisió
no sóc un independentista
Fosc.
Jordi Casanovas 