Drama.
13 P
7 F / 6 M

LENA WOYZECK és una noia que treballa de caixera en una franquícia de menjar ràpid. Fa totes les hores que pot per pagar-se una vida precària al costat de la seva parella, el Marc. El Marc no treballa, és ingenu, innocent i massa ociós. Lena Woyzeck també ha acceptat seguir unes proves mèdiques a canvi de rebre diners. Lena comença a veure que les coses i que el món no van com haurien d’anar.

Una reescriptura a partir d’aquest mite entorn de l’esquizofrènia i la responsabilitat civil, WOYZECK de Georg Buchner, ens serveix per parlar de nou sobre les pors i frustracions més contemporànies. Una tragèdia, també, massa comuna en els nostres dies.

«Georg Büchner era un nihilista radical i el seu Woyzeck un udol infrahumà –un Munch fet lletra– des d’un pou fosc. El sistema sap com proveir-se de les víctimes necessàries perquè l’engranatge d’explotació funcioni. Canvia el discurs, les formes d’opressió, però la relació de poder segueix una pauta invariable a través de les dècades, les revolucions i contrarevolucions. Per a un dramaturg és relativament fàcil apropiar-se del personatge i portar-lo a la seva realitat. La versió femenina ressuscitada per Jordi Casanovas, Lena Woyzeck, és un ésser tan alienat com el seu ancestre dramàtic. Un treball miserable, una vida assetjada per la bogeria i uns sentiments entregats a la persona equivocada, tot i que en el Woyzeck de Büchner l’amor encara és un últim refugi. El pessimisme de l’autor alemany és més directe. Casanovas accepta la sofisticació de les estratègies del seu segle i introdueix l’ham de la felicitat i els seus placebos químics. Büchner parlava de moral per omplir les boques dels amos. Casanovas democratitza la hipocresia de les grans paraules per mostrar com s’ha buidat el seu significat.»

Juan Carlos Olivares, Avui 13.11.08